Podem, quatre mesos després d’anunciar l’assemblea ciutadana, pendent de redefinir el seu lideratge valencià

El 22 de juliol passat, digerits els resultats de les eleccions generals, autonòmiques i municipals, el secretari general de Podem a la Comunitat Valenciana va considerar que calia donar un rumb nou al partit. Antonio Estañ va anunciar que deixaria de liderar la formació a l’octubre, una tasca que exercia en exclusiva des de la dissolució de les Corts Valencianes, avançant tres mesos l’Assemblea Ciutadana Autonòmica. Quatre mesos després d’anunciar el conclave, encara no s’ha convocat.

La convocatòria d’unes segones eleccions generals per part del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va truncar el pla inicial i la direcció va decidir ajornar l’Assemblea fins que passara el xoc. Encara no s’ha començat a treballar en el procés de votació, que ha de passar per la Secretaria d’Organització estatal –que revisa el sistema de vot telemàtic– ni cap integrant de la formació ha verbalitzat el seu desig de liderar-la. No obstant això, Estañ afirma que la seua intenció és convocar-la “com més prompte millor” i que durant els pròxims dies es posaran en contacte amb els seus companys de la direcció estatal per preparar el procés.

El dirigent va assumir la baixada electoral, que va fer que la formació desapareguera de l’Ajuntament de València i baixar cinc diputats en el parlament autonòmic: “La cosa més honesta és deixar passar una direcció nova, persones noves”, va assenyalar Estañ. La seua decisió va ser criticada pel corrent afí a Iglesias, encapçalada per la diputada autonòmica i exsenadora Pilar Lima. La diputada va difondre un missatge pels canals de Telegram de la formació morada en què considerava que no era el moment adequat, atés que acaben d’incorporar-se al Govern autonòmic, segons van informar ABC i Las Provincias.

Precisament la incorporació a l’executiu és el motiu principal que Estañ va esgrimir per a convocar una assemblea. “Cal que ara des del Consell, amb responsabilitat, però sense cap mena de conformisme, continuem donant forma a propostes sòlides en matèria d’habitatge, model econòmic, igualtat, canvi climàtic, vertebració i altres qüestions en què encara queda un camí llarg per recórrer. Per a això, és fonamental tindre un procés obert i pausat que continue consolidant l’organització i es compasse al nou cicle”. Una reflexió, la del nou paper de Podem en l’executiu, a què també dona suport la portaveu parlamentària, Naiara Davó.

Encara que Podem va empitjorar els seus resultats electorals, va aconseguir ser imprescindible per a la formació de Govern a la Comunitat Valenciana i tindre una veu en el ple del Consell, la del vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, que va deixar el càrrec de portaveu del grup en ser nomenat. Davó, que havia sigut regidora l’Alcoi, va agafar el relleu de Dalmau i des de llavors és la veu de les huit persones que representen Unides Podem en l’hemicicle.

Des que Estañ va fer l’anunci de l’assemblea, ha anat apartant-se de l’agenda mediàtica. El secretari general es dedica més a les tasques de partit i té poques aparicions públiques en rodes de premsa, part de les quals a Alacant, i ha deixat que siguen el vicepresident segon i la portaveu parlamentària els referents mediàtics del partit a escala autonòmica. El secretari general en funcions no ha participat en els actes centrals del partit en aquesta campanya de les generals, com sí que ho han fet Dalmau i Davó.

La portaveu parlamentària és una de les persones elevades pels seus companys per a continuar el projecte de Podem. Davó prové del corrent afí a Pablo Iglesias, encara que és pròxima a Estañ. La portaveu autonòmica va expressar en una entrevista en eldiario.es que “quan els processos es fan bé, els lideratges ixen de manera natural”, preguntada per si tenia intenció de presentar-se a les primàries per a dirigir el partit. “En una etapa nova en què formem part del Govern, com més consens, més fàcil serà”.

Davó és una de les veus en el partit que criden a la unitat de candidatures, una tendència que s’ha buscat en els processos interns, però que no s’ha aconseguit fins ara. Atesa la conjuntura estatal, no sembla que la pròxima assemblea siga precisament calmada. En l’últim Vistalegre es va evidenciar la fractura entre els partidaris de les tesis de Pablo Iglesias i les d’Íñigo Errejón, que un any després va forjar el seu propi partit (Més Madrid per a les eleccions autonòmiques i Més País per a les generals), i es va endur una part dels quadres de Podem en la capital. La dualitat va anar reflectint-se en els diferents consells autonòmics, també amb fórmules diferents per a millorar el projecte polític.

En el cas valencià, s’hi van presentar tres corrents: el pablista, l’errejonista i una agrupació que advocava per descentralitzar el partit, assumint una part dels anticapitalistes. Aquesta última, encapçalada per Antonio Estañ, va obtindre la majoria de suports. Estañ va ser elegit secretari general autonòmic amb el 41% dels vots (poc més de 3.000); Pilar Lima, del corrent d’Iglesias, va obtindre el 32% dels suports (prop de 2.400 vots) i Fabiola Meco, afí a l’exsecretari Antonio Montiel, més errejonista, el 25% (1.920 vots). Ara, amb un Iglesias més fort, a punt d’entrar en el Govern central, no seria d’estranyar que els seus afins se sentiren reforçats.