LLEGIR EN CASTELLÀ
“Quan em vaig presentar al concurs, vaig sentir moltíssimes ganes de poder treballar i convertir Palma en una capital de l'art”. El nou director d'Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, David Barro (Ferrol, Galícia, 1974), comença la seva nova etapa professional després de guanyar el concurs de direcció del museu al qual es van presentar 20 candidatures i el jurat del qual va estar format per Guillermo Solana, director del Museu Thyssen-Bornemisza Madrid, l'escriptor i crític d'art Fernando Castro Flórez, la comissària independent Neus Cortés, l'artista Bernardí Roig i la comissària i gestora cultural Alícia Ventura.
Entre les principals línies d'acció: fer nous passos per a la consolidació del museu com a referent nacional i internacional, un projecte editorial a partir de la col·lecció i una decidida aposta per la fidelització del públic.
Què el va motivar a presentar-se a la convocatòria?
En primer lloc, és clar, l'emplaçament del museu, que em sembla singular, emblemàtic, amb una de les millors vistes de Palma i situat dins el context històric, amb una arquitectura que ja fa de per si mateix al museu un reclam turístic. D'altra banda, el seu equip, que tenia la sort de conèixer-lo i està ben estructurat, experimentat i és competent, em sembla un luxe en els temps que corren. També la col·lecció, que m'agradaria que pugui ser la via principal de coneixement, recerca i comunicació. A més, el context, el teixit cultural i artístic.
Quan em vaig presentar, vaig sentir moltíssimes ganes de poder treballar i convertir Palma en una capital de l'art. Em refereixo també a altres espais institucionals, d'una complicitat política envers l'art, així com el teixit de galeries que no només és molt bo, sinó que caldria conèixer més fora perquè hi ha programacions de molta qualitat. A més de tot aquest còctel, també em va motivar un amor personal per l'illa on estiueig ininterrompudament des de, precisament, comissariar una exposició a Es Baluard.
Quan em vaig presentar, vaig sentir moltíssimes ganes de poder treballar i de convertir Palma en una capital de l'art
Teniu previst publicar el vostre projecte de direcció?
Sí, m'agradaria donar un retoc a algunes coses, però no tinc cap problema a fer públic el meu projecte, al contrari. Crec que vaig presentar un projecte ampli pensant en totes les parts que envolten un museu, no només enfocat cap a la programació o allò artístic, sinó des d'una perspectiva que realment pugui analitzar qüestions de programa a un nivell estructural, com la col·lecció, la política d'adquisicions i exposicions, però també la comunicació, l'estructura econòmica i els recursos.
Crec que la tasca d'un director de museu no només és al mateix museu, sinó també més enllà dels seus murs i en la possibilitat de contribuir a la consciència cultural i al desenvolupament social. Com et deia, m'agradaria lligar determinades coses abans, és a dir, ajustar-les i programar-les, per no treure'n coses abans d'anunciar-les, però no tinc cap problema que el meu projecte sigui públic i ho faré.
La labor d'un director de museu no sols està en el propi museu, sinó també més enllà dels seus murs i en la possibilitat de contribuir a la consciència cultural i al desenvolupament social
Al llarg de la seva trajectòria ja ha desenvolupat i col·laborat en alguns projectes a les Illes Balears. Ha estat comissari d'una exposició dedicada a Rafa Forteza al mateix museu, Es Baluard, i també va treballar en el projecte de Les Clíniques, durant la direcció de Nekane Aramburu. A més, ha comissariat a Casal Solleric i ha treballat amb diferents artistes de les illes. Quina relació manté avui dia amb l'escena artística de les Illes Balears?
Crec que sóc coneixedor de gran part de l'escena, la qual, per a mi, és excepcional pel que fa al teixit cultural. Per exemple, les exposicions actuals de Casal Solleric, Fundació Juan March, CaixaForum o Can Balaguer. A més, la xarxa de galeries és molt bona i m'agradaria contribuir, en la mesura de les meves possibilitats, que puguin tenir més reconeixement més enllà de les illes. I, per descomptat, conec un munt d'artistes, però necessito conèixer-ne molt més.
Vinc a treballar per al context, a ser un mediador, i m'autoexigeixo ser un agent actiu a l'illa. La meva intenció és conèixer el màxim possible i de primera mà aquests mesos, però no arribo des de zero a aquest context. Fa gairebé nou anys ininterromputs estant aquí, encara que sigui en període de vacances, però seguint les programacions, les galeries i coneixent el treball d'alguns artistes.
Comentava que la col·lecció serà una part vertebradora del discurs i del llenguatge del museu. Com us agradaria posar-la en valor i, sobretot, quins plans teniu per a la política d'adquisicions?
Un dels projectes que m'agradaria posar en marxa amb la col·lecció és convertir-la una referència editorial, tant en continguts com en disseny. És a dir, ampliar-ne la projecció i la distribució per generar-hi impactes. Amb aquesta idea, tracto no tant de mostrar la col·lecció, que ja s'ha vist moltíssimes vegades com una exposició permanent, sinó que la col·lecció o algunes de les seves obres serveixin per armar relats que es tornin protagonistes tant a la via expositiva com a la via editorial.
M'agradaria que aquestes publicacions siguin gairebé com uns llibres de text que puguin entrar a les universitats, que puguin ser a les llibreries i que vagin més enllà del concepte de catàleg i, en aquest sentit, ampliar-ne la vigència. Crec que és la manera d'apostar per la col·lecció. Quant a la política d'adquisicions, m'hauré de reunir amb els òrgans de govern del museu i no ho puc avançar per respecte als ritmes propis del museu i de la gent que hi treballa.
Un dels projectes que m'agradaria posar en marxa amb la col·lecció és convertir-la una referència editorial
En la presentació com a director va anunciar la idea de convertir el museu en una referència nacional i internacional. En aquest sentit, la direcció anterior del museu, a càrrec d'Imma Prieto, ha deixat el llistó molt alt amb projectes com el de Robert Wilson o l'acollida del Congrés internacional CIMAM. Com es troba Es Baluard, que a més aquest any celebra el 20è aniversari, i a on li agradaria portar-lo?
En una de les últimes entrevistes d'Imma Prieto com a directora, el treball de la qual respecto moltíssim, deia que Es Baluard està en el millor moment de tota la seva història, i jo ho comparteixo. És el mèrit d'un treball de tota la gent que ha estat a l'equip al llarg del temps. Vull pensar que en un museu, si tot es fa de manera correcta, cada vegada és millor i més referència es torna. En aquest sentit, crec que Imma Prieto va fer una gran tasca, però també la van fer directores anteriors. A mi m'agrada construir sobre allò construït. No sóc dels de fer tabula rasa i construir des de zero.
Crec que em trobo un Es Baluard magnífic. En els darrers anys, el museu ha aconseguit posicionar-se sobretot en l'àmbit professional del propi sector del món de l'art, també a nivell internacional. Però crec que encara tenim feina perquè sigui més conegut no només a nivell internacional, sinó nacional i també més enllà de l'art contemporani, fora del nostre propi context. M'agradaria que puguem fidelitzar gent que no és tan afí en aquests moments a l'art contemporani, però que puguin trobar a Es Baluard un museu amb què puguin empatitzar. Per descomptat, si jo no cregués que puc aportar moltes més coses per millorar el museu, no hi seria. Crec que és un museu que està en un moment molt ben armat i on puc implementar altres passos i que el faci millorar.
M'agradaria que poguéssim fidelitzar a gent que no és tan afí en aquests moments a l'art contemporani, però que puguin trobar en Es Baluard un museu amb el qual puguin empatitzar
També volia preguntar-li sobre alguna cosa que ha comentat, que és aquesta idea d'abordar el museu des de l'àmbit social, més enllà del seu posicionament al sector. Com s'enfrontarà a aquest repte d'arribar a més gent i de fidelitzar els públics que, al final, és el gran interrogant de tots els museus?
Bé, jo crec que amb dues coses: comunicació i empatia. I penso que tot això s'ha de fer sense perdre el rigor. Per descomptat, tinc idees i estratègies per posar en pràctica i espero aconseguir-ho. Quan parlo de treballar des de l'àmbit social no em refereixo a fer cap altre tipus de programació o de convertir el museu en un centre cultural. Sabent que el museu ha de tenir un tipus de programació molt exigent, veurem de quina manera podem arribar a la societat en general, que ha perdut connexió amb l'art contemporani.
Crec que hi ha certa desafecció amb l'art contemporani perquè potser, des de l'àmbit professional i on per descomptat jo m'hi incloc, perquè em considero un membre militant del context, hem estat críptics i no hem sabut valorar la importància de comunicar de millor, d'una manera més directa o pensant més a ampliar aquest llenguatge dels que poden ser el nostre públic. Aleshores es tracta d'aconseguir empatitzar i entendre que cal no saber-ho tot per connectar amb alguna cosa, no? Jo dic que l'art és el producte de la generositat del que el contempla. Què vull dir amb això? Doncs que, al final, com a espectadors, vam decidir fins on volem arribar, gairebé amb fe. Però des de l'altra banda, com a mediadors, hem d'intentar ser prou atractius per generar aquesta connexió sense perdre qualitat, rigor i exigència. Això és el primer que ha de tenir un museu.
Fa només dos anys des que el Consell Internacional de Museus (ICOM) va acordar la seva definició de museu i encara es produeixen conferències i diàlegs sobre aquest tema. Una va ser fa poc a Es Baluard, amb motiu del 20è aniversari. Quin sentit tenen i quines funcions compleixen els museus actualment?
El museu és un espai per fer-se preguntes, que té una capacitat d'impacte que podem utilitzar per generar millores en l'àmbit social i cultural, i em refereixo també al mediambiental i econòmic. I aquesta millora es produeix perquè, precisament, si alguna cosa tenen els artistes i els museus és la capacitat de qüestionar allò que ens envolta.
Hi ha determinades preguntes que només es poden fer en un museu sense generar polèmica, encara que de vegades es generin. El museu és un lloc que ha de ser inclusiu, obert a tothom i que sempre ha de funcionar des del respecte a la diferència. Si alguna cosa ens mostra el museu és diferent. A mi m'agradaria que Es Baluard pugui ser un museu on puguem carregar-nos la vida de preguntes sense la necessitat de tenir immediatament una resposta. A més, el museu és un lloc de coneixement, de recerca, però també de gaudi i del que estaria molt bé que no sortíssim igual del que vam entrar. Hauria de ser un lloc que, si més no, ens faci qüestionar la nostra realitat.
Hi ha determinades preguntes que només es poden fer en un museu sense generar polèmica, encara que a vegades es generin. Hauria de ser un lloc que, almenys, ens faci qüestionar la nostra realitat
El pressupost d'Es Baluard és considerablement baix, en comparació amb altres espais a escala estatal. Com es planteja el museu des d'aquest escenari? Està obert a cercar noves vies de finançament?
Sí, estic totalment obert a treballar per millorar i amplificar les possibilitats econòmiques. Sempre acostumo a dir que jo gestiono idees i oportunitats. El que vaig presentar al concurs de direcció són idees, però després, des del minut 1, comencen les oportunitats i aquestes tenen molt a veure amb allò econòmic. Potser una bona gestió d'aquestes oportunitats fa que tinguem el doble de pressupost amb els mateixos diners. Diguem que el fet de portar molts projectes a l'esquena, també des del costat de l'autònom, em convida a pensar d'una manera optimista que, en el moment que puc ajudar a manejar el vaixell insígnia l'art contemporani a les Illes Balears, les oportunitats arribaran. Per descomptat, treballant.
Durant els primers dies com a director, ha parlat que li agradaria generar un museu amb personalitat pròpia. Com a conclusió, m'agradaria preguntar-li quin tipus de personalitat li agradaria que tingués Es Baluard.
Bona pregunta. És difícil, però el que m'agradaria és que no s'assemblés a cap altre museu. Que en determinats moments es pugui assemblar a un, i en altres moments, a un altre, però que sempre la personalitat sigui la d'aquest museu. M'agradaria tenir com a guia altres museus en determinades qüestions i projectes que puguem fer, però que, en línies generals, fos un museu imprevisible. Com aconseguir-ho? Doncs encara no ho sé [riu]. Aquí seré més gallec i et deixaré amb el dubte.