LLEGIR EN CASTELLÀ
El PP ha vetat la compareixença de la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, a la comissió d'investigació impulsada al Parlament autonòmic al voltant del paper de Balears en el 'cas Koldo'. També, en contra del criteri de Vox i amb el vot a favor del PSIB-PSOE, els conservadors han retirat la petició que comparegui Begoña Gómez, dona del president del Govern central, Pedro Sánchez. La causa, en mans de l'Audiència Nacional, posa el focus, en el cas de les Illes, en la compra d'1,5 milions de mascaretes durant els pitjors mesos de la pandèmia per 3,7 milions d'euros, dels quals 2,6 haurien estat abonats de més.
Sí que preveuen intervenir el vicepresident de l'Executiu balear, Antoni Costa, i el director general de l'IB-Salut, Javier Ureña. El pla de treball acordat per PP i Vox, socis d'investidura, ha tirat endavant les crítiques del PSIB i del seu portaveu, Iago Negueruela, que ha assegurat que si el PP hagués acceptat que Prohens sigui citada, haurien votat a favor de tot el pla de treball. Les compareixences arrencaran el 14 de maig que ve i, en virtut del pla, se celebraran quatre els dilluns, que s'ha habilitat, dos els dimarts i quatre els divendres.
Durant la seva intervenció, Negueruela ha acusat els populars “d'amagar” Marga Prohens, recriminant que finalment es dugui a terme una comissió que “no té res a veure amb l'objecte que es busca”: “Vox redacta, vostès assenteixen; sembla que no els importa gaire la veritat”, ha dit als populars. Per contra, ha subratllat que “el PSOE no té res a amagar”: “Hem posat a disposició tots els càrrecs del partit sense ocultar ningú; si volem saber què ha passat cal veure com comença i com acaba”.
En aquesta línia, ha asseverat que la comissió “requereix equanimitat, lògica i transparència” i que compareguin “les persones que ho poden aclarir, un enfocament contrari al que se li vol donar”. “Per això, estalviem-nos-ho i acabem amb la comissió”, ha afegit.
Abans de la reunió de la Comissió, la Mesa del Parlament ha acceptat la sol·licitud del PSIB perquè es retiri la proposta de Vox de citar Begoña Gómez, així com, també a instàncies dels socialistes, que la formació d'extrema dreta retirés del seu pla de treball les sol·licituds de documentació que feien referència a altres empreses, com Globalia, diferents de Soluciones de Gestión. El portaveu del PP a la Comissió, José Luis Mateo, ha agraït el bon to dels grups i ha ressaltat que el document final acordat amb Vox inclou el 50% dels compareixents proposats per Més per Mallorca, el 83% dels proposats per el Grup Mixt, el 45% dels del PSIB i el 60% de la llista de Vox.
Per la seva banda, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha proposat que un cop acabi la comissió s'obri un període per demanar més informació i fins i tot més compareixences, a partir de la informació que es pugui demanar durant les sessions. Josep Castells, de Més per Menorca, ha advertit que la comissió anirà “per mal camí” si persegueix únicament erosionar els governs de Francina Armengol i Marga Prohens. Sobre la presència d'ambdues mandatàries a la comissió, el menorquinista ha argumentat que “servirà per a poc”, encara que no ha mostrat oposició que compareguin.
La comissió d'investigació del cas Koldo a Balears està controlada per PP i Vox, que compten amb la majoria de membres (acumulen 9 representants dels 16 que hi ha en total). En concret, el PP té set vots representats per José Luis Mateo, Cristina Gil, Isabel Borràs, Mauricio Rovira, María Salomé Cabrera, Margalida Durán i Jacobo Varela; el PSOE en té cinc més, la representació dels quals ostenten Carles Bona, Iago Negueruela, Marc Pons, Mercedes Garrido i Pilar Costa; altres dos són per a Vox, a través de María José Verdú i Patricia de las Heras; mentre que un és per a Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, i un altre per a Cristina Gómez, d'Unidas Podemos, però en representació del Grup Mixt.
Prohens no havia de comparèixer des de l'inici
La possibilitat que Marga Prohens comparegués a la comissió d'investigació del Parlament estava pràcticament descartada des de l'inici, com va informar elDiario.es, cosa que li va costar una campanya de difamació per part del Partit Popular a X (antic Twitter), on membres de la formació van acusar falsament aquest mitjà de comunicació de difondre fake news. Era la segona vegada que els conservadors duien a terme aquesta estratègia de comunicació. També ho van fer quan aquest diari va ser el primer a informar sobre la caducitat de l'expedient de reclamació del sobrecost de les mascaretes, un extrem que encara nega el PP.
En concret, el Partit Popular rebutja que l'antic procediment iniciat pel Govern de Francina Armengol per reclamar el sobrecost de les mascaretes adquirides a Soluciones de Gestión hagi caducat. Els populars argumenten que aquesta primera reclamació (la d'Armengol) estava “condemnada al fracàs” per diferents motius burocràtics i que, per això, s'han vist obligats a iniciar un nou procediment per demanar a Soluciones de Gestión els més de tres milions d'euros que l'Executiu d'Armengol va pagar a l'empresa de la trama Koldo.
No obstant, la postura del PP xoca frontalment amb els càlculs del jutge instructor Ismael Moreno, la jurisprudència del Tribunal Suprem i les dates que maneja l'actual IB-Salut governat pel mateix PP. L'última novetat és que la documentació que va presentar el Govern del PP als grups de l'oposició arran de la comissió d'investigació al Parlament demostra que van passar més de tres mesos des que l'empresa Soluciones de Gestión va presentar al·legacions i l'Executiu de Prohens va contactar amb ella.
Independentment de si el primer expedient (el d'Armengol) està caducat o no, el PP ha deixat sense efecte aquesta possible caducitat, ja que ha decidit iniciar un nou procediment contra Solucions de Gestión. Que el primer expedient caduqués durant el mandat de Prohens adquireix importància després de les revelacions del sumari judicial, que apunta que el PP hauria sucumbit a les pressions de la trama i que va deixar caducar la primera reclamació. És a dir, que els illencs haurien perdut gairebé tres milions d'euros per la compra defectuosa del Govern d'Armengol i per la deixadesa o la voluntat de l'Executiu de Prohens.
Les investigacions assenyalen, de fet, que l'intermediari Koldo García hauria utilitzat Jacobo Pombo, empresari que va arribar a treballar fa anys a la seu nacional del PP, i va presumir d'haver concertat una cita amb Miguel Tellado, el portaveu parlamentari del partit, que, alhora, s'hauria preocupat de buscar un contacte a les Illes Balears “de la línia de Pablo Casado” per frenar la reclamació. El jutge creu que les seves maniobres haurien “tingut efecte” perquè el Govern del PP va deixar finalment caducar la reclamació el mes de gener passat. Els populars neguen, per la seva banda, qualsevol tipus de pressió, però no posen la mà al foc per tots els funcionaris de l'IB-Salut.
Ara, Prohens es lliura d'haver de donar explicacions sobre aquesta caducitat del primer expedient i sobre les pressions de la trama en no haver estat citada per la Cambra balear, però haurà de comparèixer al Congrés dels Diputats, on paral·lelament se celebra una altra comissió d'investigació sobre el cas Koldo -al Senat, on la comissió d'investigació la controla el PP, Prohens no haurà de comparèixer-. En el cas balear, Vox, que va impulsar la comissió, s'ha quedat amb la presidència, que ostenta María José Verdú, mentre que la vicepresidència va a càrrec de la socialista Pilar Costa. D'altra banda, la secretaria queda sota el control del PP a través de la diputada Marga Durán.
En concret, el Govern d'Armengol va adquirir 1,5 milions de màscares a l'empresa Soluciones de Gestión. Davant les acusacions dels conservadors sobre la diligència amb què va actuar l'Executiu socialista a l'hora de reclamar els 2,6 milions d'euros que va pagar de més pels cobreboques que li va subministrar la mercantil, la socialista s'aferra a l'honorabilitat, si bé continuen sobrevolant dubtes sobre amb qui es va posar en contacte l'empresa per fer-li el lliurament de les màscares.
L'IB-Salut defensa que va acceptar l'oferiment de l'empresa i “se'ls va comunicar verbalment” perquè temia que els cobreboques fossin “reassignats a una altra entitat” –les màscares van ser ofertes a altres comunitats autònomes–, perquè la situació era “urgent” i perquè la població civil i les empreses “en aquest moment sol·licitaven al Servei de Salut material de protecció”. Tot i això, no ha transcendit entre qui va tenir lloc aquesta conversa “verbal”.