La llei de reciclatge de les Balears sobreviu al Constitucional: l'objectiu per al 2030 continuarà sent el 75% dels envasos

El Tribunal Constitucional ha inadmès les al·legacions que el Tribunal Superior de Balears havia presentat contra la Llei de Residus que des del 2019 imposa un objectiu al reciclatge a les illes: un mínim del 75% dels envasos no industrials abans del 2030. El ple, segons avança elDiario.es, ha seguit el criteri de la Fiscalia i ha optat per no admetre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel TSJIB, que entre altres coses entenia que l'anterior Govern havia trepitjat competències estatals per plantejar aquest objectiu mínim de reciclatge a les illes.

La Llei de Residus amb què el Govern de Francina Armengol va declarar la guerra als plàstics va tirar endavant al Parlament el febrer del 2019 amb el suport de l'esquerra i l'abstenció de l'oposició. Des de MÉS per Mallorca, el llavors conseller i avui senador Vicenç Vidal va defensar que era una llei “pionera i valenta” per impulsar “un canvi de model”. El PP no es va oposar a la llei, però a través de la diputada Antònia Perelló va qüestionar la “viabilitat” d'algunes de les mesures, i va anticipar una “confusió” i una “extralimitació” d'alguns dels seus postulats.

La norma va posar damunt la taula la prohibició d'envasos d'un sol ús no reciclables, des de les bosses i els plats de plàstic fins a les càpsules de cafè. Segons els càlculs de l'anterior Govern, per reduir de mica en mica fins al 2030 les 800.000 tones anuals de residus produïdes a Balears. Enterrat al seu articulat, un objectiu: “Reciclar com a mínim, abans de l'any 2030, un 75% dels residus d'envasos no industrials, entenent com a tals la valorització material dels generats”. Cinc punts percentuals més ambiciosa que la normativa estatal.

Va ser el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el que va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre aquest article concret, en entendre que pot envair competències estatals. El Constitucional reflectia a l'ordre del dia els articles de la carta magna que, segons el TSJIB, quedaven vulnerats: els que atorguen “competència exclusiva” a l'Estat sobre la planificació general de l'activitat econòmica. La qüestió va ser elevada en el marc d‟un recurs interposat per Ecoembes contra la norma.

A l'octubre de 2020 la Conselleria de Medi Ambient i Territori va presentar un informe demolidor que analitzava el sistema de gestió dels residus municipals i concloïa que Ecoembes només reciclava el 25%, per sota de la mitjana estatal.

La Fiscalia va demanar el rebuig

La qüestió d'inconstitucionalitat queda inadmesa a tràmit, per la qual cosa ni tan sols hi haurà una sentència sobre el fons de l'assumpte. Hi ha la possibilitat, segons expliquen fonts de la institució, que una nova qüestió d'inconstitucionalitat correctament plantejada pugui passar aquest primer filtre de l'admissió a tràmit.

La decisió del ple va en línia de l'informe que va ser sol·licitat a la Fiscalia sobre aquest assumpte: que la normativa nacional i comunitària estableixen els objectius “mínims” de reciclatge, però no impedeixen que es puguin augmentar.

L'Estatut d'Autonomia atribueix a la Comunitat Autònoma “competències per a la protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat, així com normes addicionals de protecció del medi ambient”, ha recordat la Fiscalia al seu informe, avançat per elDiario.es.

El Ministeri Públic entenia en el seu escrit que la qüestió d'inconstitucionalitat del TSJIB és “notòriament infundada”, cosa que havia de portar a la seva inadmissió. El tribunal, va retreure la Fiscalia, “no ha tingut en compte que el fonament de la norma objecte d'aquesta qüestió d'inconstitucionalitat és la protecció del medi ambient, a través d'una norma addicional de protecció autonòmica, no vedada per la normativa europea ni estatal”.

També va retreure la Fiscalia al TSJIB que les seves al·legacions obviessin que aquests objectius de reciclatge que van imposar les autoritats comunitàries i espanyoles “estan qualificats com a 'mínims', cosa que, en conseqüència, no impedeix que la norma autonòmica fixi uns objectius més ambiciosos”.

Ecoembes, el recurs del qual va donar origen a la qüestió d'inconstitucionalitat ara rebutjada, va afirmar fa unes setmanes a elDiario.es que l'empresa es troba “als antípodes de qualsevol interès a iniciar o alimentar una guerra; només volem complir els objectius de reciclatge de la manera més transparent i respectuosa amb el marc legal vigent”.