Dos anys del pacte valencià contra la violència de gènere: fi dels anuncis de prostitució en mitjans i equiparació a les víctimes del terrorisme

Al setembre del 2017 més de 60 entitats van subscriure amb l’Administració pública valenciana un compromís pioner en l’Estat: el primer pacte autonòmic contra la violència masclista amb el suport de tots els grups amb representació parlamentària.

En el segon aniversari de l’acord, els convocants celebren que ja siguen més de mil les entitats i organismes que hi donen suport i 12.000 persones a títol individual les signants en la web habilitada per a conéixer els objectius. El pacte va arribar a plantejar prop de 300 mesures, una gran part de les quals responsabilitat de la Generalitat Valenciana, les diputacions i els ajuntaments, de les quals se’n consideren complides el 80%.

En la reunió de dimarts de les entitats que originalment van subscriure aquest document, el balanç assenyala que hi ha 166 mesures ja dutes a terme o en execució permanent, 74 en procés i 53 pendents de desenvolupament. Entre aquestes destaquen la prohibició de l’Administració de subvencionar mitjans de comunicació que inclogueren anuncis de prostitució, que ha suposat la pràctica eliminació d’aquesta forma de publicitat o l’equiparació de les indemnitzacions a les víctimes de violència masclista amb les del terrorisme.

La convocatòria ha servit per a establir la creació de nous reptes per a la legislatura i posar en marxa algunes mesures. Entre aquestes, la titular d’Igualtat va destacar la creació d’un grup de treball per a estudiar la manera de lluitar contra la violència sexual des de la perspectiva de l’educació afectivosexual, del qual naixerà l’estratègia valenciana amb el mateix nom. Abans que acabe l’any, les entitats preveuen la creació d’un altre grup per a dissenyar la figura de l’acompanyament a dones víctimes de violència de gènere amb diversitat funcional, “col·lectiu doblement vulnerable i que requereix d’un suport específic en aquest tipus de situacions”.

Encara que el gran repte de la legislatura serà la creació i l’aprovació d’una nova Llei d’igualtat, tasca de l’executiu i del parlament autonòmic, que avance en els aspectes de la seua predecessora. El departament de Mónica Oltra busca una norma que nasca “d’un procés participatiu, obert i horitzontal, i que treballarà sobre la base de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, una premissa bàsica en la lluita contra la violència masclista”, assegura.

Mesures acomplides

La Generalitat es felicita per la bateria de mesures acomplides i destaca que el 2019 haja entrat en vigor la renda complementària per prestacions, que permet complementar les rendes actives d’inserció per a les dones víctimes de violència de gènere i les incrementa de 250 a 680 euros. En l’àmbit econòmic, s’han augmentat les quanties del Fons d’Emergència de la Generalitat fins a vincular-les al salari mínim interprofessional. Així, les ajudes que rep la víctima en el moment en què abandona el domicili en el qual convivia amb l’agressor –les anomenades ajudes d’emergència bàsica–, passen de 200 a 2.700 euros.

El reconeixement de la situació de monoparentalitat per a les dones víctimes de maltractaments i les persones a càrrec seu, ha sigut una altra de les mesures dutes a terme, i que permet l’accés a deduccions fiscals, exempció de taxes educatives i prioritat en l’accés als serveis públics.

En l’àmbit de l’atenció urgent a les víctimes, la Generalitat destaca l’ampliació de la xarxa d’habitatges i la priorització d’aquestes dones en l’accés a la venda i el lloguer d’habitatges de protecció social. Pel que fa a la inserció sociolaboral, la vicepresidenta destaca els programes dels serveis públics d’ocupació amb els professionals de suport i els programes d’acompanyament.