Dos policies nacionals es disculpen davant un home d'Elx al qual van denunciar per parlar en valencià i eviten el judici

Absolts. Així han quedat aquest dimecres els dos agents de la Policia Nacional als quals un ciutadà d'Elx, Jafet Pinedo, havia portat a judici per presumpte abús de poder en una actuació ocorreguda el passat 20 de juliol i que va acabar amb aquest empleat d'un restaurant en comissària després de dirigir-se a ells “parlant en valencià, encara que els agents li demanen que parle en castellà”, com es podia llegir en l'acta policial.

La sentència absolutòria dictada per la magistrada del jutjat d'Instrucció número 4 d'Elx per delictes lleus es produeix després que es posposara la sessió a la fi de juliol quan els agents no van comparéixer per motius laborals.

Aquest dimecres sí que han acudit per a formalitzar un acord amb el denunciant en l'acte previ de conciliació. Els dos policies, segons l'advocada de Pinedo, Pilar Mas, s'han disculpat davant el seu client a canvi que aquest retirara la denúncia que pesava contra ells.

“La jutgessa ens ha donat la possibilitat d'entrar a la sala per a explicar l'acord al qual s'ha arribat que és on Jafet ha manifestat que si hi havia una disculpa per part d'ells, estava disposat a retirar la denúncia perquè no buscava un càstig sinó un diàleg sobre la base de les seues creences”, ha explicat la lletrada de Solvima Advocats.

Després, la magistrada ha manifestat oralment que els agents van cometre “excés de zel” en la seua qüestionada actuació després de la qual cosa, i sense haver-hi acusació formal, ha dictat sentència absolutòria de forma oral, que passarà a ser escrita -i en valencià com demanava Pinedo, que també ha pogut parlar davant la jutgessa en aquesta llengua- aquest dijous.

Per la seua part Jafet Pinedo ha eixit visiblement satisfet del jutjat on ha reconegut a paraules d'eldiario.es que no volia seguir per la via punitiva perquè “no em resultava agradable”, però que denunciant-los “era l'única manera de mantindre un diàleg amb l'administració i d'eixir d'aquest diàleg de sords”.

“M'imagine que a ells els farà reflexionar”, ha respost davant la pregunta de què li sembla que els denunciats hagen reconegut excés de zel. “També és cert que estaven preocupats per si els suposava alguna taca en el seu expedient”, ha afegit.

“Però per a mi ja és suficient que hagen admés abús policial contra mi; era una sentència que desitjava perquè m'he pogut trobar amb persones amb les quals he pogut donar la mà i dialogar abans d'entrar a la sala sobre l'actitud tan desproporcionada que van tindre aquella nit”, ha puntualitzat.

“Hui els fet entendre que la meua llengua és el valencià”, ha prosseguit. Ells, en canvi, segons Pinedo i la seua lletrada, han al·legat que procedeixen d'Almeria, per la qual cosa no coneixen la llengua cooficial. Una evasiva que no comparteixen. “Si jo no entenc el valencià hi ha moltes maneres de dir que no t'entenc i insultar no hauria de ser una d'elles”, afirma Pilar Mas, qui ha reconegut que en tots els seus anys d'experiència “és la primera vegada que uns policies accedeixen a parlar per a arreglar un problema”.

“Clar, jo els he dit que de primeres van tindre una actitud arrogant i que, a més, es trobaran en el dia a dia amb persones que parlen en valencià i que haurien de rebaixar la tensió”, ha afegit Pinedo. “Finalment, els he dit que la Policia no pot interpretar com a amenaça als qui parlem valencià”, ha conclòs aquest treballador del qual encara pesen les denúncies formulades en el seu moment per la Policia Nacional contra ell per presumpta intromissió en una actuació policial, insults, o per negar-se a mostrar una identificació que no portava en aqueix moment.

Contradiccions legals

Aquest últim aspecte, el de la identificació de persones, apareix reflectit en la Llei de Seguretat Ciutadana, la qual incorre en una contradicció amb altres lleis segons la Plataforma per la Llengua, associació que a través del seu representant Manuel Carceller ha presentat assistència jurídica a Jafet Pinedo.

El seu article 16 estableix que en la pràctica de la identificació, els cossos i forces de seguretat de l'Estat “respectaran estrictament els principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”, la qual cosa per a aquesta associació significa que qualsevol persona “té dret a expressar-se en la llengua cooficial en el seu territori”

No obstant això, i al mateix temps, “quan una persona de l'administració de l'Estat ve a treballar a la Comunitat Valenciana no se li demana coneixements en valencià i per tant aquesta contradicció que existeix que tu pots parlar valencià i que l'altre pot no entendre't en valencià, és la que s'hauria de corregir”, afig.

Com? “Se soluciona com fan en altres comunitats autònomes, fent cursos de llengua pròpia per als policies i que ací a la Comunitat Valenciana no es realitzen molts que diguem”, reconeix.

Finalment, Carceller espera que el tancament del cas de Pinedo “servisca de toc d'atenció perquè es respecten els drets lingüístics”. “Amb aquest cas contribuïm a previndre la valencianofòbia”, sentència.