La justícia va aclarint un dels debats que els afeccionats als bous i el PP van voler judicialitzar per desgastar les institucions governades per l’esquerra. La decisió de si s’autoritzen bous al carrer o no depén dels ajuntaments, segons la legislació vigent que, per cert, van aprovar els populars in extremis al març del 2015 amb el Decret 31/2015, de 6 de març, del Consell que regula “els festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana”.

Aquesta norma va ser aprovada per la majoria absoluta popular quan preveien quedar-se fora de la majoria de les institucions a uns pocs mesos de les eleccions municipals i autonòmiques del 2015 per a posar traves en anys successius als diferents governs que qüestionaren el supòsit. Ara, els jutges sentencien que la mateixa norma del PP legitima als ajuntaments per prohibir-los.

El magistrat del Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València ha rebutjat el recurs de la penya taurina El Pa’rus contra l’Ajuntament de Paiporta per no autoritzar els festejos dels bous al carrer el 2017, perquè considera que és una “decisió política” legítima del govern municipal de Compromís, PSPV i EUPV. “La declaració desfavorable a la celebració d’aquest festeig tradicional constitueix un acte polític que no pot ser objecte de retret jurisdiccional, sinó en el cas únicament social i ciutadà”, argumenta el magistrat.

El reglament desplega en l’article 15 que, per a poder celebrar bous al carrer, cal “una declaració favorable de l’ajuntament de la localitat on se celebra el festeig”. Així doncs, argumenta el jutge, “de les previsions legals i reglamentàries esmentades es conclou que, sense perjudici de retindre l’exercici de la competència mitjançant l’autorització fiscal del festeig, la comunitat autònoma dona entrada a la postura municipal sobre la celebració del festeig mitjançant la declaració favorable o desfavorable, que no se subjecta a cap element reglat, i per això ha d’estimar-se de la màxima discrecionalitat amb la intenció evident de permetre l’acció política i basada en l’oportunitat sobre la celebració d’aquells”.

És a dir la mateixa normativa autonòmica del PP va donar potestat als municipis per la qual cosa hauria de ser una reforma d’aquest reglament l que canviara el marc legal. Encara que és molt qüestionable que una normativa autonòmica poguera obligar o no a un ajuntament prohibir o obligar a la celebració dels bous al carrer.

Pel que fa a l’actuació de l’Ajuntament de Paiporta, que ha sigut objectiu del món taurí, el jutge assegura que s’imposa que “el sentit de la discrecionalitat, que no arbitrarietat, amb què es pot estar d’acord o no, però que constitueix un acte de naturalesa política, adoptada conforme a procediment establit i per la normativa legal, que no incorre en desviació de poder ni en una finalitat aliena al compliment de les finalitats generals”. És més, és la Junta de Govern Local, l’organisme que va prendre la decisió, la competent per a autoritzar els bous al carrer o no.

Així, conclou el jutge que, encara que la Generalitat autoritze el pretés festeig, sempre tindrà l’ajuntament l’última paraula i no envairà competències autonòmiques, com pretenia en el seu recurs l’associació taurina de Paiporta.

Aquesta sentència és molt important per als ajuntaments que decidisquen acabar amb els bous al carrer, atés que ofereix un suport legal davant possibles recursos o amenaces de demandes. També per als qui vulguen organitzar-ne, perquè aclareix la legislació autonòmica. La sentència es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià.