LLEGIR EN CASTELLÀ
Construir un fòrum de pensament, aprenentatge, investigació, divulgació i debat obert, periòdic i continu sobre l’espai urbà en el sentit més ampli. Aquest és l’objectiu del col·lectiu La Plaça (Debats), que pretén obrir a la ciutat de València un fòrum de debat i reflexió sobre la ciutat, per a assegurar que siguen “espais justos, igualitaris i sostenibles, on es respecten i es promoguen activament els drets humans”.
Tal com expliquen, pretenen fomentar la participació ciutadana a través d’un espai de divulgació per a compartir amb les organitzacions socials i els moviments ciutadans un activisme crític i constructiu, promovent i donant suport a activitats i iniciatives dirigides a la defensa de l’interés general.
Aquest projecte de “construcció col·lectiva” de l’espai urbà ha anat gestant-se des del final del 2023 amb tres reunions preparatòries (en Ca Revolta, el Botànic i l’IES Lluís Vives) amb un “molt bon” acolliment –més de mig centenar de persones de diferents sectors i col·lectius van participar en cadascuna d’aquestes trobades–: “Vam veure que hi havia espai i vam decidir fer el pas i construir un espai en què reflexionar sobre determinades qüestions d’interés que ens afecten a tots”. Una de les preocupacions dels impulsors de La Plaça és que fora una iniciativa intergeneracional, capaç d’atraure els joves, i sembla que s’ha aconseguit aquesta implicació de les generacions més joves, que han deixat de banda les reserves que pogueren tindre-hi inicialment.
Tal com reconeixen els promotors, ja feia “anys” que plantejaven un espai de debats a l’estil del Club de Debats Urbans de Madrid. En els orígens està Terra Crítica, que va sorgir el 2001 com un “club informal” que publicava setmanalment un article en el diari Levante-EMV i que el 2007 va editar un llibre, amb la col·laboració de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, que recopilava aquests textos.
A pesar que es tracta d’un col·lectiu que naix a València i està centrat en la capital i la seua àrea metropolitana, insisteixen que parlaran d’entorns urbans que són “exportables” i de problemàtiques, d’ampli espectre i no únicament urbanístiques (a pesar que cinc dels promotors siguen arquitectes), que afecten els veïns de qualsevol urbs d’una certa grandària. La seua intenció és col·laborar amb altres associacions cíviques i amb les universitats, i sempre prenent com a referència les dades, perquè els seus treballs siguen com més plurals i rigorosos millor, “no volem ser competència de ningú, sinó que l’interessant seria generar sinergies”.
Espai “progressista”
Els impulsors de La Plaça (Debats) reconeixen que es tracta d’un espai “progressista”, de “reflexió crítica, constructiva i representativa” que ha sorgit en un moment de canvi de govern i de “negacionisme”. Precisament, veuen l’entrada de l’extrema dreta en les institucions valencianes (Generalitat o Ajuntament de València com a referents principals) amb “preocupació”.
Així mateix, consideren que l’oposició està “adormida”: “Notem molta passivitat, per la qual cosa intentarem fomentar una opinió crítica i fonamentada”. “Esperem que se’ns escolte”, sentencien. Entre les seues preocupacions està l’habitatge, els barris, la salut pública, l’espai públic, la sostenibilitat...
Les jornades previstes
Sota el títol ‘Moviments socials i qüestions de gènere’ se celebra, dimarts a les 19.00 en el col·legi major Rector Peset de València, el primer acte que organitza el col·lectiu La Plaça (Debats). La jornada, que serà presentada per Joan Olmos, tindrà dues ponències: ‘Sobre els moviments urbans a València’, a càrrec de Josepa Cucó, i ‘Moviments enfront de la ciutat neoliberal’, que impartirà Eva Mompó; i una taula redona que tindrà per tema ‘Associacions i organitzacions de barri: la mirada de tres veïnes’, que estarà moderada per Carolina Juan i comptarà amb la participació de representants del CSOA l’Horta, Orriols Conviu i l’associació de veïns Natzaret.
La Plaça ha programat per a enguany cinc jornades més: al juny ‘València, capital verda? 2024’; ‘L’estat de benestar I: salut pública (ciutat saludable)’ al setembre; ‘L’estat de benestar II: el dret a l’habitatge’ a l’octubre; ‘Didàctica de la sostenibilitat (ensenyament) al novembre; i ‘El futur de la ciutat’ al desembre.
L’organització
L’associació està organitzada en diferents òrgans (l’assemblea general, el consell directiu i els grups o comissions de treball) i pretén construir un fòrum de debat periòdic; proporcionar a la ciutadania “informació i aprenentatge” sobre qüestions relacionades amb la ciutat i el seu entorn i promoure activitats, trobades, accions, exposicions i fomentar tota mena de publicacions relacionades amb les finalitats del col·lectiu; i compartir amb els espais acadèmics i formatius i la comunitat acadèmica les reflexions i debats per a contribuir a “enfortir els valors de convivència, responsabilitat social i valoració del patrimoni i sostenibilitat entre les persones més joves”.
Una junta directiva provisional, composta per Joan Olmos, Carles Dolç, Alberto Rubio, David Estal, Blanca Jiménez, Elena Azcárraga, Iñaki Romero i Carolina Juan, fins a la convocatòria d’una assemblea constituent després de l’aprovació dels estatuts de l’associació.