Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

Amb Xavier Pla, mirant amb lupa Josep Pla

Francesc Pérez Moragón

0

Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

De manera general, els articles d'aquesta sèrie parlen de persones que he conegut i tractat amb una certa assiduïtat i amb sentiments de simpatia mútua. N'hi ha en què l'element central és algú amb qui només m'he relacionat alguna vegada, incidentalment, però que en alguna manera m'ha influït amb força. En aquesta nota es barregen una mica els termes de l'operació, ja que amb Xavier Pla només ens hem vist dues o tres vegades —una a Sueca i una altra a Barcelona—, mentre que Josep Pla ni tan sols l'he vist mai. En qualsevol cas, hi ha moltes maneres de relacionar-se amb la gent i tinc per aquests dos senyors anomenats Pla, entre els quals no hi ha cap relació familiar, una oberta admiració nascuda de la lectura.

El motiu inicial d'aquest paper té aquest origen. Llegir Un cor furtiu (Destino, 2024),  magnífic estudi que Xavier Pla ha construït sobre la vida de l'escriptor de Palafrugell m'ha suscitat records, preguntes i idees —dir-ne reflexions seria carregar la nota— que en bona part estan lligades a la meua vida des de fa molts anys. Pràcticament, des que vaig començar a aprendre a llegir i escriure en català —parlar-lo seria una operació posterior.

Pla des de sempre