Feminisme, memòria i valencianisme: vint recomanacions per a la 59 Fira del Llibre de València

La Fira del Llibre de València obri les portes en la 59 edició. El certamen literari més esperat de l’any aspira a nous rècords i es val de 120 casetes i un miler d’activitats entre presentacions, col·loquis, signatures i clubs de lectura. El desig comú: superar el nombre de visitants i fer de la lectura un hàbit.

Al seu torn, llibreters, editors i escriptors animen la lectura com a acte polític. En un context d’auge de la ultradreta, present en governs com l’autonòmic, de les pulsions centralistes que carreguen contra les nacionalitats històriques i la diversitat territorial, i d’un negacionisme de les violències masclistes i al col·lectiu LGTBI, les propostes recopilades ací pretenen ser una eina en la lluita pels drets. Una bateria de lectures per a pensar el món que som, el que va ser i el que vindrà.

Mercé Pérez, editora de Sembra Llibres, apunta que la fira “són dies importants per a la ciutat, les llibreries, les editorials” que demostren que “el llibre en valencià és important, té públic, que la gent vol llegir en valencià fent costat a llibreries i editorials independents en la nostra llengua”. En un moment de regressió, assenyala, és important “fer l’antifeixisme també en valencià, sobre el nostre poble i els nostres referents”. Del seu catàleg, l’editora recomana Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble, de Pau Alabajos, la primera biografia del poeta valencià. “Sempre cal reivindicar Estellés, un autor que parla de tu a tu, de la importància de construir país”, afirma, i afig dos títols sobre la memòria: Quan no quede ningú, d’Esther López Barceló, sobre “els silencis familiars que ens configuren i com trencar-hi per a construir la memòria”; i Més enllà dels murs, de Mercé Climent, la història d’una supervivent en el camp de concentració de Ravensbrück. Una novel·la juvenil “contra els discursos d’odi i la desmemòria”.

Continuant amb la memòria democràtica, en aquesta edició destaquen Tomar partido. Memorias de un compromiso (Tirant lo Blanch), de Manuela Ortega, la biografia d’una militant comunista i, al seu torn, les memòries d’un grup de militants antifranquistes, així com Indignas hijas de su patria, de Marta García i María Palau, una anàlisi del patronat de protecció a la dona editat per la Institució el Magnànim. La mateixa entitat va guardonar Irene Klein amb el seu últim premi de narrativa per Les absències (Bromera), un compendi de contes sobre el buit i el dolor que ha triomfat en l’entorn catalanoparlant.

Alodia Clemente, de la Libreria La Rossa, recomana La ternura, de Paula Ducay, editat per Altamarea, i Chamanes eléctricos en la fiesta del sol, de Mónica Ojeda, editat per Random House. Responsable de la llibreria feminista de València, anima a apostar per editorials independents com la ja esmentada Altamarea, Alpha Decay, Capitán Swing i Barlin, segells amb què comparteix caseta i que reivindiquen el compromís polític en el seu catàleg.

La valenciana Barlin Libros arriba a la fira amb novetats interessants en la seua col·lecció d’assaig breu amb quatre autores valencianes: El arte de encender las palabras, de la guardonada poeta Berta García Faet; El arte de invocar la memoria, de la historiadora Esther López Barceló –que fa doblet en aquesta edició–, El arte de contar la naturaleza, de la gestora cultural Luci Romero i El arte de inventar la realidad, de la historiadora de l’art i crítica de cinema Àurea Ortiz. Quatre llibres en què quatre expertes desembullen les seues disciplines amb un punt personal.

Sobre recuperar la memòria de les escriptores saben bastant en Bamba Editorial, un segell que va nàixer a València el 2019 a càrrec de Raquel Bada, que ha dedicat els seus esforços a rescatar autores ben oblidades, ben relegades a un segon pla en el cànon. Amb una estètica extremadament acurada –en la seua edició de la biografia de Silvia Plath van tractar de reproduir el perfum favorit de la poeta–, el seu catàleg ha recuperat Elena Quiroga, Zelda Fitzgerald i Hilda Doolittle. Enguany se centren en Julia, d’Ana María Moix, en el desé aniversari de la seua mort.

Vincle Editorial fa un volt sobre el futbol més enllà del seu sentit esportiu; en Sobretot, que perda el Madrid, dels periodistes Joan Carles Martí i Toni Mollà, que reflexionen sobre el seu vessant social, cultural i emocional. Seguint amb el gremi, tindran presència en la fira els volums Això no és un western (Clandestina Editorial), de Xavier Aliaga; els relats sobre l’eros que Lourdes Toledo recopila en Efervescència programada, editat per Bromera, i l’últim treball d’Alfons Cervera, El boxeador.

La fira premia enguany tres autors valencians: Elisa Ferrer, premi emergent, Teresa Pascual, premi trajectòria en valencià, i Paco Roca, premi trajectòria en castellà. Ferrer va guanyar el premi Tusquets el 2019 amb Temporada de avispas i l’any passat va publicar El Holandés amb la mateixa editorial, un exercici de crònica novel·lada i reflexió sobre l’escriptura mateixa que parteix d’una gran estafa immobiliària a Benidorm. Pascual, poeta, va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés en el marc dels Premis Octubre i té part de la seua obra publicada en la Institució el Magnànim. Roca, un retratista de la memòria democràtica, és el primer novel·lista gràfic que rep el guardó, i l’organització ha volgut destacar “el valor narratiu d’aquest gènere”. El seu últim llibre és El abismo del olvido (Astiberri), rescata la història dels represaliats pel franquisme a Paterna.

La Fira del Llibre de València obri les portes en la 59 edició. El certamen literari més esperat de l’any aspira a nous rècords i es val de 120 casetes i un miler d’activitats entre presentacions, col·loquis, signatures i clubs de lectura. El desig comú: superar el nombre de visitants i fer de la lectura un hàbit.

Al seu torn, llibreters, editors i escriptors animen la lectura com a acte polític. En un context d’auge de la ultradreta, present en governs com l’autonòmic, de les pulsions centralistes que carreguen contra les nacionalitats històriques i la diversitat territorial, i d’un negacionisme de les violències masclistes i al col·lectiu LGTBI, les propostes recopilades ací pretenen ser una eina en la lluita pels drets. Una bateria de lectures per a pensar el món que som, el que va ser i el que vindrà.