Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Un Sant Jordi atípic, hi esteu convidats

0

Quin espai tenen els llibres d’assaig al dia de Sant Jordi? En un panorama dominat per un cert tipus de literatura ad hoc, sovint precuinada, i també de vegades -cal admetre-ho- per novel·les i narrativa de qualitat que apel·len al sentiment i a les emocions, a la imaginació, francament, tenen un paper menor. Cal ser-ne conscients. Les coses són com són. Les grans tendències de cara a les masses consumidores guanyen la partida... Enguany s’ha calculat que hi ha unes setanta novel·les en català -es diu prompte-  en òrbita. Bé està! Però també, ei!, es podria pensar a variar la dieta i atendre propostes d’un altre tipus. Llibres de pensament i assaig adreçats al lector delerós d’eixamplar horitzons intel·lectuals, com és el cas del seguit d’obres que tot seguit comentaré, en la vespra de la festa major del llibre. Un cert tipus de llibres, caldria afegir, més enllà de les propostes promogudes pels grans grups editorials.

Un Sant Jordi atípic? Sí, aquesta és la idea. Fer una ullada a llibres d’assaig i pensament apareguts recentment que ens poden ajudar a pensar, a reflexionar, a enriquir el bagatge d’idees. N’hi ha molts, molts, més, certament, i és una gran notícia, però aquests em semblen especialment atractius, a manera de tast o incitació. I soc conscient de la realitat, res més lluny de mi que fer-ne abstracció. El poc temps, la facilitat, les temàtiques properes, els sentiments, les emocions, les relacions, tot això compta. I ho respecte, només faltaria. Però més enllà del magma vital immediat hi ha vida. De la biografia a l’estructura, podríem dir...

Un llibre que val molt la pena en aquest sentit estructural és La fi de l’alternativa xinesa (Tigre de paper), de Miquel Vila. Bona part del llibre es presenta com una introducció competent a la història i la realitat actual de la Xina de Xi Jinping, amb informació directa, viscuda. Però va més enllà. Com escriu Manel Ollé al pròleg, és “un assaig que s’atreveix a pensar el món a partir de la història xinesa”. La Xina desafia els esquemes teòrics i modela cada vegada més les alternatives i possibilitats del món actual. La geografia, la història i la demografia, el creixement econòmic accelerat, de la Xina conformen un magma de difícil intel·lecció, que aquest llibre explora de manera convicent. Un magma en el qual conviu l’avançada tecnològica, la potència industrial i una estratègia d’hegemonia planetària inequívoca, però no mancada de problemes seriosos, que l’autor explica i que incorporen la llavor de la fallida, com es va veure en l’errada estratègia contra la pandèmia. Capitalisme comunista o comunisme neoliberal, límits del creixement, ultra-modernitat arcaica (per autoritària i refractària al pluralisme), democràcia no democràtica... tot són dilemes, apories, o impossibles a la Xina, que alhora marca una pauta influent al món. L’epidèmia de Covid -mal gestionada- marcà una inflexió, així com la crisi immobiliària de grans dimensions. La suma de dilemes, configura la fi del miratge xinès? Aquest és l’interrogant raonat que planteja un llibre molt recomanable.