Les monges que van convertir un convent abandonat en un hotel inclusiu: “És una aposta molt valenta”

L'olor d'herba acabada de tallar inunda cada racó de l'hort. Caminar pels seus senders té una mica d'ascètic, sobretot quan a l'horitzó s'eleva el Puig de Randa, a una de les coves de la qual es va retirar l'any 1274 el místic Ramon Llull. En el seu aïllament, el beat va decidir escriure la seva gran obra, Ars Magna, en què va exposar un ambiciós sistema filosòfic d'abast universal destinat a demostrar la validesa dels dogmes de la fe cristiana i, fins i tot, l'existència de Déu. Cada cert temps, les campanes trenquen el silenci. A 33 quilòmetres de Palma, i situat sobre una parcel·la de 976 metres quadrats, s'alça l'antic convent de la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, a la pedania mallorquina de Randa. Fa un mes va ser reconvertit a casa de vacances amb dotze places en un dels entorns més privilegiats de la més gran de les Balears.

No és un allotjament més a l'illa de la massificació turística i la gentrificació. El manteniment i l'explotació de les instal·lacions han possibilitat, per una banda, la inclusió laboral de persones amb diversitat funcional i, de l'altra, la diversificació de l'oferta de places dels tallers prelaborals impulsats pel Servei Ocupacional de l'entitat. L'hort, per part seva, ha estat rehabilitat i equipat amb l'objectiu de convertir-lo en una explotació agrícola destinada a la producció ecològica de cítrics.

“Li tenim un afecte molt especial a aquesta casa”, explica Magdalena Fiol, germana franciscana que va conèixer el convent abans que aquest passés a estar en desús. En declaracions a elDiario.es, explica que s'ha intentat conservar al màxim l'essència de l'antic immoble religiós. A més, l'envolten tres santuaris: Gràcia, Sant Honorat i Cura. Com relata, les religioses es van establir a l'edifici el 1935 i, des de llavors, es van dedicar a atendre l'escola, els malalts i col·laborar amb la parròquia limítrofa. Fins al 1982, any en què les franciscanes van deixar la casa. Amb tot, recorda que algunes continuaven anant a dur a terme retirs ia passar els seus dies de vacances allà.

Com comenta, la casa reuneix diverses característiques importants, com la naturalesa de l'entorn: “Alterna boscos i zones de camp i és un lloc amb un verdor especial superior a la resta de Mallorca. Té una font de la qual sempre emana aigua i també una petita sèquia. Tots els veïns tenen dret, unes hores a la setmana, a agafar l'aigua de la font. A nosaltres ens toca dijous al vespre. I, a més, un estany d'aigua per a regar l'hort ara reconvertit en piscina”.

Col·laborar amb les tasques de l'hort

Fiol assenyala que fa uns quants anys van decidir dedicar aquest patrimoni a les persones de Mater, principalment amb diversitat funcional, que es bolquen a mantenir les instal·lacions en perfecte estat. Plantejant-ho com una casa de vacances, van pensar que qui volgués allotjar-se a la casa també podrien col·laborar amb les tasques de l'hort i interactuar amb els que el cultiven dia rere dia. “És el valor afegit que té, a més de la naturalesa preciosa i les moltes possibilitats de fer senderisme i excursions. La casa no és gaire gran, però té un encant especial”, abunda.

En concret, passar un dia i nit a Randa Mater oscil·la els 842 euros -uns 85 euros per persona-, atès que està destinada al lloguer -durant un mínim de cinc dies- per a grups i famílies. La casa compta amb dues plantes, sis habitacions dobles, terrassa, jardí i piscina i forma part del catàleg de MaterSlow Tourism, la línia de turisme rural i sostenible del Centre Especial d'Ocupació (CEE) de l'entitat. El projecte de remodelació de l'antic convent ha suposat una inversió de 436.706 euros, mentre que la Fundació ONCE ha concedit un ajut econòmic de 34.123,39 euros destinat a sufragar part de les despeses derivades de la creació dels tallers i llocs de treball.

Si no va carregat amb un cistell de taronges, Luis Eduardo va d'aquí cap allà regadora en mà. És una de les 16 persones que tenen cura de l'explotació agrària de la casa procedents del programa 'Horts turístics' del servei ocupacional de Mater. “Ara estem regant les faves, les tomaqueres i els pèsols, agafant taronges i deixant l'hort net. Fem un munt de coses”, explica durant la nostra visita a Mater Randa. “També tenim enciams, aranges... Aquell noi, Manuel, està amb el monocultor traient l'herba. Cal anar amb compte que no et donin amb les pedres”, prossegueix.

Al costat dels seus companys, Luis Eduardo s'ocupa de l'hort tots els dies, excepte dissabtes i diumenges. Els divendres també acudeixen al mercat d'Algaida, a sis quilòmetres de Randa, on venen els productes que prèviament han collit així com els articles que també fabriquen en la seu de Mater, a Palma

Al costat dels seus companys, s'ocupa de l'hort cada dia, excepte els dissabtes i els diumenges. Els divendres també acudeixen al mercat d'Algaida, a sis quilòmetres de Randa, on venen els productes que prèviament han collit així com els articles que també fabriquen a la seu de Mater, a Palma. “I quan hi ha un aniversari també fem festes”, puntualitza Luis Eduardo. La seva companya Margarita, mentrestant, desbrossa l'herba: “Ens agrada molt. Regem, anem al centre de dia i ens ajuntem amb els nois d'allà a prendre un refresc”.

Com explica a aquest mitjà Teresa Vallespir, directora del Centre Especial d'Ocupació de Mater, aquest s'ocupa de generar “l'estructura necessària per crear oportunitats de treball o de formació i qualificació professional a través de les diferents línies de què ens ocupem”. I una és la relativa a la gestió d'allotjaments turístics, en què s'emmarca el projecte de Mater Randa. Vallespir assenyala que el centre que dirigeix “no deixa de ser una empresa”, amb la diferència que, si escau, almenys el 70% -uns cent treballadors- de la plantilla té una discapacitat intel·lectual superior al 33%.

El convent d'Ariany, la primera experiència turística

“A Mallorca, impulsar un projecte que tingui a veure amb un vessant del turisme d'experiència tindrà efecte. I el que volíem era garantir sí o sí l'oportunitat de generar llocs de treball”, incideix Vallespir. En el cas dels convents de les Germanes Franciscanes que s'han anat quedant en desús i que continuaven pertanyent al patrimoni de la congregació, Mater va decidir impulsar-ne la restauració “per donar-li un ús productiu capaç de generar oportunitats d'ocupació i de formació”, abunda la responsable del Centre Especial dOcupació. I així es va fer per primera vegada amb el convent d'Ariany, també a Mallorca, en funcionament des del 2012.

El 2019, Mater Ariany es va alçar amb el Premi de Turisme Illes Balears 2019 com a millor iniciativa de responsabilitat social, convertint-se en un referent del turisme accessible: nou de les onze habitacions estan completament adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Aquest any, l'antic convent ha incorporat els Day Pass per gaudir, durant un dia, de les instal·lacions i de la seva oferta gastronòmica. Vallespir subratlla que, amb el pas dels anys, “s'ha demostrat que la d'Ariany va ser realment una aposta molt valenta, perquè la reconversió d'un convent a un hotel d'interior accessible i adequat a les necessitats actuals suposa una inversió important, però encertada”. Ara, Randa Mater vol seguir el mateix camí.

Sinergia entre treballadors i turistes

En relació amb l'hort de Mater Randa, Vallespir assenyala que la idea és “generi sinergies amb les persones que estaran allotjades a la casa de vacances”. “El que ens interessa és que les persones amb un perfil més prelaboral, però que realitzen una feina que és la de tenir cura de l'hort que generarà uns productes, vegin que són partícips del projecte en si. I que els clients que estiguin a la casa de vacances els puguin utilitzar i formin part de l'experiència”. Pel que fa a la neteja de les instal·lacions, hi ha a més una brigada composta per una formadora i vuit aprenents de neteja i bugaderia de formació dual -que combina la formació professional amb l'activitat retribuïda-, a més de tres operàries més que els hi donen suport.

Mater va néixer el 1964 de la mà de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, més conegudes com les “monges blaves” en referència al color dels hàbits que vestien. L'organització va veure la llum amb la finalitat pionera de donar resposta sanitària i educativa a les necessitats dels més vulnerables. Actualment, compta amb uns 450 professionals i més de 1.500 usuaris amb diversitat funcional, que reben una atenció integral des del seu naixement i al llarg de tota la seva trajectòria vital.

Mater va néixer el 1964 de la mà de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia amb la finalitat pionera de donar resposta sanitària i educativa a les necessitats dels més vulnerables. Actualment, compta amb uns 450 professionals i més de 1.500 persones usuàries amb diversitat funcional

A més, és una de les setze entitats beneficiàries del Pla FES, a través del qual el Govern balear preveu destinar 41,1 milions d'euros, repartits en deu anys, a la creació de noves places de salut mental i discapacitat lligades a la dependència a través del tercer sector social. El mes de març passat, Mater va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva tasca humanitària d'atenció i inclusió social de les persones amb discapacitat i de les seves famílies.

Menús, neteja i manteniment de zones verdes

A la seva seu, ubicada a la barriada palmesana de Son Gotleu, duen a terme tota mena d'activitats, que van des de la recollida i la comercialització de més de mig milió d'ous a l'any o la preparació d'una mitjana de 330 menús. Els seus serveis, enfocats a la creació d'oportunitats laborals per a les persones amb altres capacitats, abasten, entre d'altres, el manteniment de zones verdes i la neteja viària de pobles i ciutats -les brigades Mater treballen per a diferents institucions i ajuntaments de Mallorca-, la neteja de totes les instal·lacions de l'entitat així com la bugaderia dels uniformes dels seus professionals, l'elaboració de tots els menús que es consumeixen diàriament a les instal·lacions i la reparació de plàstics en col·laboració amb diferents ajuntaments. També realitzen 'lluquets' ecològics per encendre xemeneies i altres productes artesanals.

Alba, alumna de cuina de formació dual, fa dos anys que està inscrita en aquest projecte i, quan accedim a la cuina de Mater, es troba immersa juntament amb diversos dels seus companys en l'elaboració d'un brownie de xocolata. “No només cuinem per a nosaltres. També servim menjar a diferents institucions i fem càterings a Mater Randa si se celebra algun esdeveniment”. Els clients de la casa de vacances tenen la seva pròpia cuina, però també compten amb l'opció de contractar els cuiners de l'entitat.

Pablo: “Vull ser cambrer de pis, m'agrada estar en contacte amb la gent”

Per la seva banda, Inma i Pablo fa un any que estudien neteja i bugaderia en formació dual. Es tracta d'un itinerari dissenyat per a l'obtenció del Certificat de Professionalitat de Nivell 1 en Operacions bàsiques d'allotjaments i pisos on es combina la part teòrica amb formacions complementàries i la pràctica diària a diferents llocs. A tots dos els queden dos anys per endavant per finalitzar els seus estudis però, mentrestant, es bolquen no només en la neteja de les instal·lacions de Mater, sinó també en hotels o a les mateixes cases de vacances de Randa i Ariany.

“Anem canviant de lloc. A cadascú fem els llits, canviem els llençols, freguem el terra...”, relata Pablo, a qui li apassiona, sobretot, anar a Ariany: “Vull ser cambrer de pis i a Ariany m'agrada molt parlar i estar en contacte amb la gent. Es treballa molt tranquil i es fa tot més suportable”. Inma, per la seva banda, es mostra feliç de la seva tasca a Mater: “Vaig estar 17 anys a Son Llàtzer i no hi tenia res a veure. Em vaig quedar parada, em van parlar de Mater i vaig estar una setmana de proves fins que finalment em van trucar. Estic molt contenta, més tranquil·la. Aquí hi ha molt bona gent i molt companyerisme. Sense companyerisme no n'hi ha res”.