LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament Europeu va aprovar aquest dimecres per una àmplia majoria la revisió del reglament de la Xarxa Transeuropea de Transport (RTE-T). Un text que s'ha negociat en els darrers dos anys per a generar el màxim consens possible i que consolida i potencia la gestió dels diferents corredors i el finançament, entre altres, del Corredor Mediterrani i de l'Atlàntic.
El reglament preveu un finançament de 25.807 milions d'euros per a projectes de transports a executar abans de l'any 2030 i la seua aprovació substitueix el document de l'any 2013, menys desenvolupat quant a projectes i finançament. La seua aprovació es va produir amb 565 vots a favor i 37 en contra. Crida l'atenció que la majoria, en concret 14, són dels eurodiputats del PP espanyol, un fet insòlit tenint en compte que es tracta d'un partit de marcat caràcter europeista i que la majoria dels col·legues, els populars europeus, sí que van donar suport al reglament. D'aquesta manera es van alinear amb l'extrema dreta aglutinada en el grup parlamentari ECR, amb 7 vots en contra i amb l'esquerra del grup The Left, on s'integra Podem, amb 11 vots en contra.
Però baixant al terreny d'allò concret, a quins projectes s'han oposat els eurodiputats espanyols del PP que han votat contra el reglament? Bàsicament, contra la inclusió de connexions de ports, aeroports i terminals logístiques al Corredor Mediterrani. Els projectes considerats com a xarxa bàsica són de prioritat principal i els de la xarxa global de prioritat secundària. En tots dos casos poden optar a fons europeus per al seu finançament. En el cas de la Comunitat Valenciana, aquest nou reglament inclou les actuacions següents en aquestes dues categories: la connexió del Port de Castelló; l'estació intermodal de la Font de Sant Lluís de València; la terminal intermodal de Sagunt i la connexió del seu Port; el tram Alacant-Sant Isidre que inclou la connexió amb l'aeroport de l'Altet; el tram L'Alzina-Alacant i la connexió amb el Port d'Alacant; i el tram Saragossa-Terol-Sagunt, amb augment de gàlibs dels túnels per procedir a la seua electrificació.
Fora de la Comunitat Valenciana també hi ha importants projectes la categoria dels quals s'ha elevat a xarxa bàsica i xarxa global, i que per tant podran obtenir finançament europeu: el tram Múrcia-Alcantarilla-Chinchilla de Múrcia; el node urbà de Cartagena; la terminal de Sevilla; els nodes urbans d'Algesires, Almeria, Còrdova, Granada i Marbella; el tram Saragossa-Tardenta-Lleida-Reus-Roda; els nodes urbans de Girona i Lleida; i el Port de l'Alcúdia de Mallorca, que passa a ésser d'interès global.
L'acord es va tancar durant la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea i contribuirà “a una millora de la connectivitat entre territoris i persones, fent-la més sostenible i de més qualitat, i promovent el creixement i l'ocupació a tot Europa” , ha destacat l'eurodiputada Isabel García Muñoz, responsable de la negociació d'aquest informe per part del grup socialista a l'Eurocambra.
Segons els socialistes europeus, el PP espanyol també ha votat en contra de connectar els grans aeroports amb el ferrocarril, establir plans de mobilitat urbana sostenible, promoure el transport públic, i millorar les condicions de treball i seguretat dels conductors professionals mitjançant la construcció daparcaments segurs al llarg de la RTE-T.
Fonts del Partit Popular han explicat que els seus eurodiputats han votat “en contra de l'acord aconseguit per la Presidència espanyola el desembre de 2023 sobre la revisió dels mapes de la Xarxa Transeuropea de Transport”.
En la posició del Parlament prèvia a la negociació amb el Consell, la delegació espanyola del PP havia aconseguit introduir 25 esmenes sobre infraestructures de transport essencials per a la vertebració del territori espanyol. Tot i això, “la majoria d'aquestes inclusions no ha quedat incorporada a l'acord final; per això, el PP ha votat en contra, com ja va fer el representant del PP en la Comissió de Transport i Turisme, Pablo Arias”.
Fonts consultades per elDiario.es han explicat que moltes d'aquestes esmenes no s'han aprovat senzillament perquè no han complert uns criteris objectius que s'imposen perquè determinades infraestructures com ports o aeroports puguen obtindre finançament per integrar-se a la Xarxa Transeuropea de Transport. Per exemple, perquè un port es puga considerar xarxa bàsica ha d'aglutinar com a mínim l'1% del volum de mercaderies de tota la Unió Europea i per considerar-se xarxa global, l'1 per 1.000.